Josep Puig i Gasol (1950-1999)

El Josep, sense ser arquitecte, era un gran apassionat de l'arquitectura.

Una arquitectura de formes, volums i colors que ben integrats en un determinat entorn traslluïa equilibri i bellesa.

Una arquitectura que cercava també, en cada època, la innovació en materials i estructures i que anava evolucionant en l'art del disseny i la construcció.

Aquesta passió el va portar del Nova York farcit de petites i grans mostres d'Art Dèco i Racionalisme amb Richard Meier entre d'altres, fins a la septentrional Finlandia amb les importants mostres de l'escola finesa amb l'Alvar Aalto al capdavant. Entremig, França i Suissa amb la significativa obra de Le Corbusier o Alemanya amb la Bauhaus de Walter Gropius, o Mies van der Rohe; a Viena amb el Jugen Style i la Secessió, l'Otto Wagner i els inicis del racionalisme de l'Adolf Loos. També Itàlia, d'una manera molt especial a Milà de la Torre Velasca del BBPRi l'edifici Pirelli, o el Metro. I més a prop, l'Alvaro Siza a Portugal. I ja a casa nostra era un goig passejar amb el Josep per Barcelona descobrint i gaudint del Modernisme de Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènec i Muntaner, etc, i les obres del G.A.T.C. P.A.C. que l'entusiasmaven i més cap aquí els seus contemporanis com Bohigas, Martorell i Mackey, Coderch, Tusquets i d'altres.

Des de finals dels 80 fins a la seva mort, el Josep ja només va poder gaudir de l'Arquitectura en revistes, articles i llibres que de cada vegada se li tornaven més borrosos i incomprensibles.

Volem que aquest Premi ens permeti descobrir, desde casa i també saber on podrem anar per disfrutar en viu, de l'arquitectura posterior als 1980 i que sigui una arquitectura que conjumini volums formes i colors integrats en un espai, desprenent bellesa i equilibri i fent realitat, en lo possible, alló que més o menys, deia l'Alvaro Siza " m'agraden aquelles construccions que s'adapten a l'entorn talment un gat ajagut prenent el sol".

Anterior